Reforma del Codi Penal introduint nous delictes per a les empreses

Cinc anys després de l'última reforma del Codi Penal de 1/2015, de 30 de març, en què quedava assentada la nova responsabilitat penal de la persona jurídica, podem concloure que, no només aquesta responsabilitat penal ha arribat a la nostra societat per quedar-se, sinó que, a més, aquest fet que ja no és novetat en les nostres relacions en el mercat va en augment.

L'anterior reforma del Codi Penal de 1/2015, de 30 de març, reformulava l'article 31 bis de l'antiga Llei Orgànica 5/2010, de 22 de Juny, on es va introduir per primera vegada la responsabilitat penal de les persones jurídiques, reconeixent ara expressament la possibilitat que els programes de Compliance tinguessin virtualitat no només com atenuants, sinó fins i tot, com a causa d'exempció de la responsabilitat penal de la persona jurídica.

A més, en aquesta reforma de 1/2015, de 30 de març, es va introduir una enumeració per la mateixa norma penal dels requisits i característiques que havien de reunir aquests programes de Compliance per permetre a la persona jurídica exonerar-se de responsabilitat penal.

Amb aquesta nova ampliació de l'àmbit de responsabilitat penal, les persones jurídiques podien ser penalment condemnades com a autores d'un delicte, en dos supòsits:

  • Quan algun dels seus representants legals o administradors de fet o de dret, haguessin comès un delicte per compte i en profit de la persona jurídica.

  • Quan en l'exercici de les activitats socials i per compte i en profit de la persona jurídica, s'hagués comès el delicte per un o diversos dels seus empleats, proveïdors, col·laboradors o partners, sempre que el fet punible hagués estat possible per no haver-se exercit el degut control sobre la seva persona i activitat, pels legals representants o administrador.

A més, es van introduir nous delictes susceptibles de comissió per la persona jurídica en comparació amb el llistat de delictes que es van definir en un inici per la Llei Orgànica 1/2010, de 22 de juny, com són la frustració en l'execució o el finançament il·legal dels partits polítics.

Arribats a aquest punt i transcorreguts nou anys des de la primera introducció de la responsabilitat penal de la persona jurídica en 2010 i després de cinc anys des de l'última reforma del Codi Penal del 2015, on efectivament els programes de Compliance van cobrar un sentit de prova d'exempció de les possibles condemnes penals de les persones jurídiques, no només aquest fet ja està totalment assentat en el nostre ordenament jurídic i regeix en totes les nostres relacions comercials en el mercat per a tot tipus d'empresa i negoci, sinó que, actualment, la Unió Europea, a través de les seves directives, obliga Espanya a reconèixer la responsabilitat penal de les persones jurídiques per a nous delictes que no estaven previstos fins al moment. Per tant, s'amplien els delictes pels quals les persones jurídiques poden tenir responsabilitat penal.

…actualment, la Unió Europea, a través de les seves directives, obliga Espanya a reconèixer la responsabilitat penal de les persones jurídiques per a nous delictes que no estaven previstos fins al moment. Per tant, s'amplien els delictes pels quals les persones jurídiques poden tenir responsabilitat penal.

Així doncs, la recent reforma del Codi Penal, aprovada per Llei Orgànica 1/2019, de 20 de febrer, que entrarà en vigor el proper 13 de març de 2019, augmenta la categoria de delictes susceptibles de ser comesos per les organitzacions, per tant, nous delictes pels quals poden ser responsables penalment les organitzacions.

Els nous delictes afegits a aquest catàleg pretenen combatre l'abús de mercat i lluitar contra el frau i el terrorisme. En síntesi, aquests nous delictes es refereixen a:

  • La comunicació il·lícita d'informació privilegiada, quan posi en perill la integritat del mercat o la confiança dels inversors (article 285 bis CP).

  • Els delictes de malversació, s'estenen ara a tots els delictes dels articles 432 a 434 del Codi Penal, és a dir, les empreses poden ser condemnades per administració deslleial o apropiació indeguda del patrimoni públic, falsejament de la comptabilitat d'entitats públiques per autoritat o funcionari o per malversació impròpia.

  • Els delictes de terrorisme, en el seu nou article 580 bis del Codi Penal, amplia la responsabilitat a tots i cadascun dels delictes de terrorisme, podent ara ser condemnades les empreses si en el seu si es cometen delictes de terrorisme, col·laboració amb terroristes, adoctrinament, exaltació, enaltiment o incitació al terrorisme.

Aquest elenc de delictes, a més, es veu incrementat per la reforma amb els nous delictes de falsedat documental amb fins terroristes i el viatge amb fins terroristes.

En conclusió, el nou redactat del Codi Penal pretén endurir el règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques, com a conseqüència de la recent jurisprudència que cada vegada està imposant multes més elevades a la comissió delictiva per part de les organitzacions.

…el nou redactat del Codi Penal pretén endurir el règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques, com a conseqüència de la recent jurisprudència que cada vegada està imposant multes més elevades a la comissió delictiva per part de les organitzacions.

Per això, cobra cada vegada més rellevància a la correcta implantació de programes de Compliance dins de les organitzacions, perquè aquestes puguin exonerar o atenuar les possibles penes o multes davant tals comissions.

Si vostè té qualsevol dubte respecte a aquest tema pot consultar-ho als nostres Compliance Officers.

Escrit perNeus Ruiz-Lluch ManilsAdvocada. Especialista en Dret penal econòmic.
Directora del Departament de Compliance.